Estreno una videocreació al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard (Palma de Mallorca).
Amb motiu dels 15 anys de trajectòria, Produccions De Ferro em proposa de fer una peça al voltant del fet actoral. Per dur-la a terme, comptaré amb la col·laboració de 14 actors vinculats a la productora en algun moment.
Aleshores: agafo els actors per separat i m’estic una hora amb cadascun d’ells, en un escenari buit, sota un llum zenital.
Els agafo i els llegeixo fragments de “Carta als actors” de Valère Novarina. Per exemple: “L’actor no executa, sinó que s’executa, no interpreta sinó que es penetra”. Per exemple: “Què, què, què? Per què s’és actor, eh? S’és actor perquè un no s’habitua a viure en el cos imposat, en el sexe imposat. Cada cos d’actor és una amenaça”. Per exemple: “L’actor de veritat porta, sobre la cara, la cara desfeta”.
Els apreto amb Novarina, Artaud, Heidegger, Rudolf Otto, i parlem: què en penseu, què feu, per què ho feu.
Quan arribem a una idea on l’actor sembla còmode, li demano que es posi davant la càmera. Estar còmode amb una idea: vull dir: transparentar-la. Quan l’actor em sembla transparent, el filmo. Filmo un cos que entra en escena i diu “sóc això, aquí, ara” abans de desaparèixer. No hi ha pautes ni cap estructura prèvia: el meu paper es limita a conduir la conversa i documentar la resposta.
Després trio un fragment de cadascú i els encadeno al ritme de Rachmaninov, no pas per afegir un significat nou sinó per reforçar allò que ja hi era: la presència efímera de 14 actors, en un espai buit, sota un llum zenital.
Participants, per ordre d’aparició:
Joan Bibiloni, Meri Yanes, Rafael Ramis, Albert Prat, Agnès Llobet, David Planas, Lina Mira, Joan Manel Vadell, Xesca Vadell, Toni Gomila, Cristina Cervià, Rodo Gener, Enka Alonso, Àlvar Triay.
Música:
All-night Vigil (op. 37) de Rachmaninov.
Producció:
Produccions De Ferro 2014